Si anés bé de temps us diria quant vos
vull
Si tingués més minuts et diria com
t’estime
I si tingués un poc més inclús t’ho
demostraria
Si jo disposés de més hores ara mateixa et
diria que ja ho tens bé
Que deixes de ser un esclau de les teues
queixes i mires la vida que tens
Si tingués una estoneta et faria fins i
tot veure que no és poc
Alguna hòstia et cauria si disposés del
poc temps necessari
Si jo manés de les manilles us repetiria
com sou de grans i què no us vegeu
Un matí fins podria deixar de fumar l’aire
que m’envolta
Amb unes hores més acabaríeu amb mi i
tornaria a nàixer content
Si pogués disposar de més temps et diria
que no sigues egoista i que escures els plats de tots
Si no fos tant tard ja, us contaria les
meues cabòries amagades,
una per una, milanta per milanta, sense
pànic a ser comprés
Amb unes hores serenes et diria que et
vull com ets,
que no t’esforces per caure millor ni per
deixar-me tranquil
Si tingués una nit lliure t’explicaria com
l’amor es fa amb temps i suor
Amb unes hores sabries que no és cinètica
a un punt únic definit
Si no tingués pressa m’agradaria
ensenyar-te les coses que m’han dit a la universitat
Als jardins, bars, esmorzars i hores
mortes, concretament
Si tingués temps per fer-t’ho entendre
sabries que no vull que et preocupes tant per mi
Amb temps lliure veuries com el que necessites
és un ànim que ja no queda
Si de mi depengueren els rellotges tot
seria una xerrada holística, casi atemporal
Demà tal volta et podré dir que per a que
vols morir tan tard i mal o tan prompte i bé
Amb més temps t’ompliria l’ànima a besos i
els ossos a mossos
Si no estigués tan estressat et tiraria en
cara el que em deus, avar de records
I jo recordaria el que us dec, que tampoc
és poc
Amb tranquil·litat et nomenaria que
m’agrada incondicionalment de tu i
Com un tranquil dia et sodomitzaria i no pararia
Si em sobrés temps ploraria només
recordant les lletres del vostre nom
però el temps distorsiona l’existència,
se’n va ràpid o es queda increpant
el dia que puga us acariciaré els cabells
i recordaré les vostres essències
quan tinga un moment escaparé per somriure-us
i ser respost
us ompliré les orelles de definicions i
fets com mai m’heu sentit
la pròxima vesprada lliure atracaré un
banc i faré molts morts poc innocents
em sabré tranquil per explotar
l’ajuntament amb l’equip directiu
si l’estrès em deixa t’explicaré perquè
tinc la llengua blava i estic ací ara
inclús perquè no t’he vist al passar per
la foguera i t’ho he dit
quan puga et lleparé el nas i les natges i
et sentiràs important
si
puc et rebentaré el cap que no gastes contra la vorera mentre escup
el dia que el rellotge d’este positiu
egoisme em trenque seré tot vostre
si no me’n vaig lluny, sol i sense previ
avís de viatge
el dia que puga dir tot el que sent sense
filtres ni condicions serà el nostre dia
i rebentaré com un Sol que ha arribat al
seu clímax!
repartint els nous àtoms pels sistemes
dels voltants que els vulguen atrapar
tot açò, el dia que tinga més temps i
menys estrés...
