-
Ave Maria puríssima.
-
Sense pecat fou concebuda.
-
Que el Senyor siga al teu cor perquè penedit confesses els teus pecats.
-
No vinc a confessar cap pecat, pare. Més be vinc a confessar que he sigut
víctima d’un pecat.
-
Quin tipus de pecat, fill?
-
He sigut víctima d’un atac homosexualista per part d’un germà, pare.
-
De quin germà en concret parles, Jofré?
-
Del germà Damià.
-
Entenc. Explica’m amb pèls i senyals en què va consistir concretament aquest
atac.
-
Doncs, jo em trobava a la meua habitació, pare, realitzant les meues
oracions nocturnes, quan de sobte es va obrir la porta i va irrompre el germà Damià
amb el rostre desencaixat, blasfemant i dient coses molt estranyes sobre que havíem
de donar via lliure als nostres desitjos per evitar posteriors i vergonyoses “extrapolacions”
(aquesta paraula va emprar, pare), i esmentant el nom de Déu en va, tot parlant
sobre el seu amor i la possibilitat de consumar-lo a la terra…
-
Jofré, eres conscient de la gravetat de les acusacions que estàs realitzant?
-
Evidentment que en sóc conscient, pare. Però, la cosa no va acabar així...
Després de dir tot això, va apagar el llum de l’habitació, em va espentar
contra el llit i es va abalançar al meu damunt amb mil boques i mil braços i
mil mans, tot alenant sofre i supurant fel, fins que va, fins que va…
-
Ja és suficient, Jofré. No cal que continues.
-
Moltes gràcies, pare, per evitar-me el trauma d’haver de recrear-ho de nou a
la meua ment. Tot i això, només em queda dir que al matalàs de la meua
habitació encara hi roman la marca de tota aquella repugnant lascívia, l’estigma
de la seua blasfema concupiscència.
-
Ordenaré que et canvien els llençols immediatament... Però, si de veritat coneixes
–com m’has afirmat que coneixes– la gravetat de les teues acusacions, sabràs
també que les faltes greus contra la moral per concupiscència i, encara més,
per homosexualisme, no necessiten ser provades per procedir a l’expulsió
immediata de l’acusat, sense possibilitat de redempció. Així que t’ho tornaré a
preguntar, per última vegada: estàs absolutament convençut de les acusacions
que m’acabes de relatar, fill?
-
Mai no he estat més convençut de cap altra cosa en la meua vida, pare. Ho
jure per Déu. Prou calvari he hagut que passar tornant a evocar els
esdeveniments, així com reunint el valor per vindre a confessar-li’ls, després
de les greus amenaces que vaig rebre…
-
Has fet allò correcte, fill. Procedirem amb urgència a l’expulsió immediata
del germà Damià. Ara torna a la teua habitació i descansa; ja enviaré a algú
per a que t’informe. I, de totes formes, resa vint pares nostres i trenta avemaries
per purificar la teua ànima.
-
D’acord, pare. Gràcies, pare.
-
Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris et Filii et Spiritus
Sancti.
-
Amén.