Alts monuments llunyans dansen a
l'alba,
esteles de glòries, victòries i
anhels
suren totes imprecises sobre una mar
ideada.
Quimeres a la llunyania d'un temps
promès
farcit de somnis diàfans que no
palparàs mai.
La llum d'un sol d'esperança fluctua
entre les diferents densitats de la
realitat
omplint les retines d'allargassats
miratges
que ens sedueixen indeterminats a
l'horitzó,
sirenes assegudes a les roques de la
desesperació.
Les fermes torres de projectes, plans
i designis
bastides sobre els núvols del matí
les veus allà, a la fi del teu
venerat destí,
inconstants, inverses, mutants.
S'eleven sobre l'enteniment amb el fum
de l'experiència consumida i
mesurada.
Perceps com de tan remotes les sents
als dits
amb el tacte distant de la
determinació primordial.
El viatge cap als miratges et reclama
cap enlloc
però tu deus fer el trajecte
fonamental,
l'extens recorregut amb tan sols una
fita:
els cims nevats i dansants a l'horitzó
de l'alba.
Fes el camí que no tens assenyalat
vers les atractives il·lusions
òptiques distants
que naixen i moren als matins freds
estivals,
entre les boires d'una platja poc
transitada,
doncs és la teua senda entre les ones
i no hi ha millor destí que aquell on
mai arribaràs.
