நேஉஸ்

Ella viu a uns pisos mes amunt. Puge a sa casa amb qualsevol excusa, pero quan entre allí encara sóc sols una visita. Salude a la gent del saló, repartida als sofàs, arropits baix les mantes a quadres. No els resulta còmoda la meua presencia, malgrat ser prou habitual.

Salude un tio lleig i estrany que em sona, pero no havia vist mai allí. (¿d'on ix este?) Li done un poc de conversa mentre la espere...

Seiem en l'altra saleta, a les menudes butaques, mes íntimes, junt a la tauleta. Comence a ferme un canut amb ella asseguda a l'altra butaca, al meu costat.

Ella em somriu, ho sap, pero s'en va a viure amb el nóvio.

El tio lleig seu a la seua butaca (en serio ¿d'on ix este?) Es besen.

M'alce corrents, dissimule com si recordara que tenia pressa...

-me'n he d'anar

-i això?
-Pregunta-m'ho quan vaja borratxo

M'agafa del braç, mira al tio lleig.

- es un rollo i au

- pero es suposava que tenies que plantar-li'ls en mi
- esque en tu... no vull un rollo i au...

Ens abracem i note la meua galta contra la seua pell fresca. El tio lleig desapareix (ací ja no pintes fava), Tot al nostre voltant desapareix. No queda mes percepció que ella i jo i la seua pell fresca contra la meua galta. Intente parlar en un nuc en la gola. Les paraules “quan et canses em tires de ta casa que jo em passaria ací la vida” no ixen mai de la meua boca, massa paraules. Escolte al fons del seu pit els batecs sords del seu cor fent-se cada vegada més i més forts. Son colps forts que fan retumbar tot el meu cos, cada vegada mes forts... i mes secs... com les trompades dels obrers picant una paret...

Els obrers del pis de baix estan picant la paret que dona just al capçal del meu llit. Ella s'ha transformat en un coixí. Tinc el cervell acostumat a somiar amb ella, que viu a uns pisos mes amunt, i això que jo visc a un àtic...

Encara note la galta fresca per el contacte amb la seua pell.