Somie encatifada per milions de flors
Somie de gràcils pètals grocs i taronges
Somie com el vent les fa dansar sota el Sol
Somie amb una forta sentor a sofre
Somie milions de pètals incandescents
Somie un camp explosiu de flors sulfurades
Somie que m’ajec i faig un ramell, amb cura
Somie amb les nues tiges a la mà aspra
Somie com els pètals de sofre es freguen mortalment al ramell
Somie que et faig un regal merescut, efectivament, a tu
Somie com somrius amb agraïment i et corresponc
Somie mentre ballen els pètals de sofre del ramell a les teues mans
Somie com el vent les acarona compulsivament mentre rius satisfet
Somie com aquestes apleguen al punt d’ignició per fricció
Somie amb una meravellosa bola de foc que ho cobreix tot
Somie com s’escampa el foc per l’era fins deflagrar totes les flors
Somie que somrius satisfet al terra com a pila de cendres
Somie com obris la teua boca, ara de sutja, per parlar fums
Somie amb la sentor d’abans de sofre volatilitzada
Somie com dius:
- Sí, aquestes eren les que jo vaig sembrar durant temps sense adonar-me’n.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada