no hay mal que por bien no venga...

de vegades les bones noticies ens atrapen de forma tal ke les nostres expectatives son incomensurables. també de vegades ixes bones noticies no son bones per tothom. en ixe moment ens recorren els dubtes des de la punta dels dits dels peus fins l'últim pèl del nostre kap. som víctimes de la nostra inconsciència i ens aturdixen les lletres de cada paraula que forma part de la noticia que ens arriba. és com si es derrumbara de sobte tot el món que coneguem, es trenquen els nostres esquemes i ens n'adonem que sols teniem pardals al kap i que sabiem perfectament que tenia ke passar el ke tenia ke passar. és trist però és cert. amb tot ens queda somiar amb cèls clars i amanéixers, i després, despertar.