Performance

Hui es el dia de l'estrena de la nostra última funció. Anem a deixar al Jaenada i companyia a l'altura del betum.

Hem carregat en la furgoneta tot l'atrezzo i ens dirigim a l'estació del nord.  Aparquem al parking del costat i començem a muntar "l'escenari". Primer posem enmig del hall la butaca que arreglarem. No pareix que l'hagem tret de l'ecoparc. El cuir negre està perfecte i net, sols té un xicotet defecte en el seient, pero no es vorà quan estiga sentat damunt. La sombrilla roja, oberta al costat, malgrat ser totalment inútil a cobert, dona un efecte de luxe al conjunt molt mes bestia del que ens pensàvem. Preparem el radiocasset als peus de la butaca. Pintat de negre no es veuen els botons. Pero en saber quin és el play, ja sobra. Em pose el trage negre de ratlla diplomàtica. Mentres, els meus companys prenen posicións per a fer la seua espectacular entrada.

Tot a punt, em toca passar davant, asoles.  Em pose el barret i baixe de la furgona.  Tot ha de resultar perfecte si volem causar l'impacte que volem.

Camine lentament cap a la butaca. Els segurates ja s'estan acostant. Tranquil·lament m'assente en el meu lloc privilegiat i m'encenc el puro. Observe durant uns segons l'estació. Soc conscient de que mai tornaré a vore-la tal com la contemple hui. La gent em mira. Salude unes xiques guapes tocant-me la punta del barret amb un somriure desvergonyit.

Aprete el play, la senyal d'entrada. Els meus companys s'infiltren al hall de l'estació del Nord de Valéncia amb la resta de l'atrezzo.

Comença l'espectacle.