La tanca del Bioparc

A la tanca més occipital del Bioparc hi ha un cartell que diu: “Prohibit donar de menjar als hipopotàlems”, així que ja saps: Ni experiència, ni enciams. Normal que després els faça mal les dents, això els passa per ser tan càbales. Però hi ha una iaia que tan sols es guia pel principi del plaer i no pot resistir la temptació de tirar-los uns trossets de psoriasis del colze. Si no para ja, per a quan se n’adone ja serà un julivert. Un guarda li crida, en va, l’atenció. Els guardes del Bioparc no tenen vocació de cuina: Són vegetarians i dinen amanides, amanides amb meconi. Són pebrots penetrats sense amor, buscant la seua dosi de fibló. Bufaforats apassionats pel neguit que ara cobreixen el vell cartell amb un de més gran i vistós que resa: “Assaona la teua vida amb un poc de mata-rates Fills De Puta”. Ingenus… No saben que els estudis de mercat han assenyalat recentment que el mata-rates mai podrà desbancar als profiterols de morro, per molt que empren publicitat subliminal invertida i altres estratègies de mercat fredament calculades. La iaia psoriàsica ha detingut la seua acció al veure tan lluenta, nova i enorme tanca i, contra tot pronòstic, s’ha posat a llepar-se el colze, no sense abans edulcorar-lo amb un poc de sal iodada, incrementant progressivament els moviments dels ulls mentre ho rellegeix una i una altra vegada. El guarda, acostumat com està a llegir els ingredients dels esquitxos de llet condensada, no ha pogut evitar l’evocació d’un influx d’enlluernadissos lluentons. Dins la tanca, un hipopotàlem s’ha ficat a tocar el Clar de Pruna – deconstruït – a un piano amb les tecles de dominó, i ha llimat les asprors entre el guarda i la iaia, fent sorgir aquell bonic ritual, aquell fabulòs esdeveniment anomenat per alguns "diàleg":

- Justifique els seus actes amb un poc de mozzarella, senyora.
- Deixa’m buscar l’ingredient secret de les meues sinapsis
- I de postres? La seua vagina destil·lada...
- Com deia?
- Que sembla vostè una regina al·luscinada
- És que m’ha sorprès aquesta tanca publicitària: “Introdueix un poc de sarsaparrella en la seua vida.” A tu no?
- Collons amb gerdó!
- Fes-te així, que tens un tros de glàndula al bigot
- M’havia semblat vostè un cefalòpode invertebrat
- Cada detall, cada paraula
- L’anorèxia sobrevola les connexions
- Finestra