Em vas tallar el pèl alabant als déus
antics
ara em negues polsar els acords menors
secrets dels reis
total per plaure les ordres d'un
senyor que no et vol bé
Crida amunt i els teus llavis vibraran
amb els sons verges
Santa Bàrbara, patrona de les
tronades
Rebenta este putxero de fesols i
llamps
que per picar a la mina ja tinc un bon
nas de pam
a cabotades, a tort i a dret, obris
parets, orificis i cabernet
Des de l'aire el meu perol vos fa
l'ullet silenciosament
parlem una estona, deixam actuar i
després calla i au
més simple i entretinguda que una
ratlla de terme
l'hallelujah que sempre sona sense cura
als claustres buits
la demagògia del rock a un cadafal
roin de caixons
jo et dic el que hi ha, però per a
que escoltar si no et va
El cor és gospel, fon ciris
consumits, i arriba més enllà de l'eco
la cançó que s'escolta, si no sona,
és el leitmotiv que rau
No pense en els teus pares, però
comence la teua visita
que per això som tots del mateix racó
obscur de casa
La ficció literària feta
metaescriptura d'eix i assaig
una cosa concreta i difícil
d'explicar, cansada de ser gargotejada
jo sóc el vostre home, però encara
no ho sabem cap dels tres
Dos besets, bonica, que et vinguen bé,
després ja saps,
sóc l'home per al teu xiquet, però
que el crie un altre
no és per mi, sinó per ell, així
tindrà algun referent minso
tant fàcil que resulta insubstancial,
respirar és més interessant
i l'alè asfixiant procuraré que
siga, per una miqueta., el teu
lleva la mà, llavat el pubis, pren en
mà allò que et pertany
el viatge em crida abans de ser a
casa, no enyora la coherència
així i tot prega perquè no s'acabe
allò mal però conegut
Si creues la frontera que no siga per
refugiar-te
pren la pistola a les mans dels amics
i mor també pel matí
ara, adés i per sempre més,
aiguallimó i cerol
que tanta orxata fa mal de vente, tan
baix tan dalt
la dalla no balla com tralla que
detalla ni baralla
més bé sorprèn i corprèn quan
aprén i empren
tot vos dic lleuger, penjant per
cordes que no acaben
no em feu massa cas, que per això ja
està la tele
toqueu els acords que cregueu i
deixeu-me estar
que les melodies me les sé de
rastrera, lligadetes amb un fil
per a què allargar el que no té fi
si no es veu on està la meta
supose que el meu taüt travessara a
bots la línia de fons
i si no ho cregueu, no cal que seguiu
llegint estes línies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada