Con clave de Fu (#3): La imatgeria bíblica al pop independent

No sóc creient, però sóc molt fan de la programació televisiva de Setmana Santa, de la imatgeria gore del catolicisme i de les referències bíbliques a la música. Sobre aquestes últimes intentaré fer-vos tres cèntims (pel que fa a l’àmbit estatal i sud-americà), aprofitant així l’avinentesa per a, de pas, introduir un poc de contingut religiós a aquest bloq que ha estat en boca de tothom durant aquestes últimes setmanes.

I no només aquest bloq, sinó també la comunitat catòlica sud-americana, que veu l’elecció del papa argentí com una benedicció de Déu (Nicolàs Maduro fins i tot va bromejar sobre si Chàvez havia influït des del cel en el resultat del Conclave). Però els components del primer grup que anem a escoltar no son ni argentins ni veneçolans, sinó xilens, i han adaptat un cant catequista que té com a motiu central el passatge del diluvi i la construcció d'una arca per part de Noè. El resultat final ens pot donar una idea de la joia que aquestos dies han viscut els catòlics sud-americans (atenció al desenllaç gòspel). 

Jahvè va dir a Noè: «Entreu a l'arca tu i tota la teva família, perquè tu ets l'únic just que he vist en aquesta generació. De tots els animals purs prendràs per a tu set parelles, el mascle amb la seva femella (…) perquè sobrevisqui la casta sobre la faç de tota la terra. Perquè d’aquí a set dies faré ploure sobre la terra durant quaranta dies i quaranta nits, i exterminaré de sobre la faç de la terra tots els éssers que vaig fer». Gn 7:1-4

Però si algú té autoritat pel que fa a les referències bíbliques al pop independent, eixe és Fernando Alfaro, qui ha sigut sempre un especialista en travestir i barroeritzar les sagrades escritures (i qui, per cert, ve a València el 20 d’Abril amb el seu antic grup Chucho (els que hem nascut uns quants anys tard agraïm que a les hueles de l’indie se’ls acaben els diners per a droga)), fins al punt que un retor d’Albacete li va dedicar un article a una revista universitària de teologia, localitzant totes les referències bíbliques espargides al llarg de la seua extensa carrera.

La cançó de Chucho al respecte que més m’agrada és aquesta visió macabra i carnal de la Immaculada Concepció que va escriure amb només 15 anys, i que inclou versos com:

El ángel inseminador fecundó a su hija,
su sexo como una serpiente emponzoñó su alma,
la culpa negra creció y oscureció la vida
y el pelo se extendió y cubrió toda vergüenza insana.

I segur que a Fernando no li costaria molt depravar la Bíblia, perquè aquesta, benvolguts amics, ja és prou depravada de per sí, i els detractors del gore haurien de considerar-la un precedent d’honor. Recordeu, si no, el passatge del sacrifici d’Isaac:

Déu va temptar Abraham. Li va dir: ... «Pren el teu fill, el teu únic, a qui estimes, Isaac, vés al país de Moira i ofereix-lo allà en holocaust en una de les muntanyes, la que jo et diga». Abraham es va aixecar de matinada, va preparar l'ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. Va partir la llenya de l'holocaust i es va posar en marxa cap al lloc que Déu havia indicat. Al tercer dia Abraham alçà els ulls i va veure de lluny l'indret. Llavors va dir Abraham als seus mossos: «Quedeu-vos aquí amb l'ase» ... Va prendre Abraham la llenya de l'holocaust, la va carregar sobre el seu fill Isaac, va prendre a la mà el foc i el ganivet, i se’n van anar els dos junts ... Arribats al lloc que Déu havia indicat, va construir Abraham l'altar i va disposar la llenya; lligà el seu fill Isaac, i el posà a l'ara, a sobre de la llenya. Va allargar Abraham la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill, però el cridà l'Àngel del Senyor des del cel dient: «Abraham, Abraham». Ell va dir: «Sóc aquí». Va continuar l'Àngel: «No allargues la mà contra el nen, no li faces res, que ara ja sé que ets temorós de Déu, ja que no m'has negat el teu únic fill». Gn 22:1-12

Els madrilers Ornamento y Delito, acostumats a incloure tesis filosòfiques pròpies a les seues cançons, reinterpreten aquestes últimes paraules de Déu a Abraham, tot fent una espècie de radiografia psicològica de la fe.  



I fins ací els tres cèntims. Espere que sigueu molt bons estes vacances de Setmana Santa, i que purifiqueu el vostre esperit amb un munt de música sacra.