La veu que has callat

Vius al somriure dels estranys
dorms entre les branques dels parcs
crides al caliu del teu poble
als carrers freds s'escalfa la veu
el genoll el tens nafrat per la terra
on t'has agenollat,defallit i plorat
som la pols que van dur les estreles
i deixaren caure amb la seva pluja
la que et crida a no rendir-te i de nou alçar-te
més que malícia diria ignorància
que és més comuna que la primera
la dignitat en peu front als fusells
mira als qui l'apunten als ulls
perquè no obliden fàcilment la sinceritat
dels seus actes, paraules i pensaments
la força de la plaça que reclama
la metzina per a les ferides dels genolls
Aprenguérem a odiar-nos quotidianament
i ara ens trobem de sobte al mateix rastell
Si vols em dones les raons però no cal
jo sempre t'he estimat en secret per necessària
encara que sigues la més puta de babilònia
Els referents llatins,mediterranis, fenicis
són els teus desgraciada dida del teu poble
i ara per bruta t'han escanyat amb raó
aquells que no et volien sinó per lluir
i quan t'han tret el punyal has recordat
d'on vens i perquè et van parir
i si has de morir que siga tallant els caps
d'aquells que t'enganyen, et maltracten i et venen barat
La veu que has callat s'alça a la teua porta
a ta casa fa feredat l'enrenou que va augmentant
i et bonegarà ta mare, el teu fill, la teua plaça
sense pietat ni tendresa, ets el cucut que es va colar
al tendre niu de les cases humils i benestants
per fer fora amb carisma, promeses i diners
la covada dels fills legítims de la terra
la terra que els arrapa els genolls

fins cobrar el seu tribut atàvic de sang 

Cap comentari: