Ja saps que aquest poema passaria

La xica de la camisa blava
La xica dels grans ulls blaus
La xica de la polsera blava
La xica de la falda psicodèlica
La xica del pèl rull i llarg
La xica dels llavis que no et cal obrir
Per sentir-los parlar
La xica del somriure etern
La xica de les ixes hospitalàries natges
La xica d'eixe ventre com de nadó
La xica de les cames llargues i morenes
Que acaben a uns peus
Amb un quelcom sensual
Et toques els rinxols frenètica
Rutllant el rull
Però les mirades furtives
Te les cace prompte i sé el perquè
Sí, tu.
Ja saps que aquest poema passaria
Entre nosaltres tard o prompte
Mentre em demanaves el foc
Per encendre't el cigarret
Jo pensava que el tenia a la pell
Fixes mirades entrecreuades
A un instant peculiarment llarg
Els teus extàtics ulls blaus
Els imaginava mig metre més avall
Mirant-me amb la mateixa intensitat
Tenint la meua ànima i voluntat
Entre els llavis i la nítida saliva
Els dits estan fets pels teus mugrons
Durs i valents tant com roents
Són un delit xuplar i mossegar
Com qui menja cireres
I llepa la llavor humida
Al repretar els teus pits
Olore les valls que he xafat
I enfonse la cara i el nas
No puc parar de pensar
Quan estiguen dansant amb l'aire
Quatre potes cap per avall
Ensumaré tot centímetre de pell quadrada
Passejaré la llengua pel teu ventre
Del coll avall i més avall
El teu lleugerament corb ventre
Ferm com les eres de cereals
Pastant com pa eucarístic
La carn del teu cul
Que menjaria a dentelades
I l'olor de la blava mar
Que em crida a tastar
Les aigües primigènies
De la vida i el goig
Com qui toca el més complexe
Dels instruments musicals
Sense partitura, improvisant
Una magna simfonia ad libitum
Per arribar a un apoteosi pirotècnic-festiu
Aclamat i de gran èxit entre el pubis

Sí, tinc foc per a tu

Cap comentari: