Just de temps


Si anés bé de temps us diria quant vos vull
Si tingués més minuts et diria com t’estime
I si tingués un poc més inclús t’ho demostraria
Si jo disposés de més hores ara mateixa et diria que ja ho tens bé
Que deixes de ser un esclau de les teues queixes i mires la vida que tens
Si tingués una estoneta et faria fins i tot veure que no és poc
Alguna hòstia et cauria si disposés del poc temps necessari
Si jo manés de les manilles us repetiria com sou de grans i què no us vegeu
Un matí fins podria deixar de fumar l’aire que m’envolta
Amb unes hores més acabaríeu amb mi i tornaria a nàixer content
Si pogués disposar de més temps et diria que no sigues egoista i que escures els plats de tots
Si no fos tant tard ja, us contaria les meues cabòries amagades,
una per una, milanta per milanta, sense pànic  a ser comprés
Amb unes hores serenes et diria que et vull com ets,
que no t’esforces per caure millor ni per deixar-me tranquil
Si tingués una nit lliure t’explicaria com l’amor es fa amb temps i suor
Amb unes hores sabries que no és cinètica a un punt únic definit
Si no tingués pressa m’agradaria ensenyar-te les coses que m’han dit a la universitat
Als jardins, bars, esmorzars i hores mortes, concretament
Si tingués temps per fer-t’ho entendre sabries que no vull que et preocupes tant per mi
Amb temps lliure veuries com el que necessites és un ànim que ja no queda
Si de mi depengueren els rellotges tot seria una xerrada holística, casi atemporal
Demà tal volta et podré dir que per a que vols morir tan tard i mal o tan prompte i bé
Amb més temps t’ompliria l’ànima a besos i els ossos a mossos
Si no estigués tan estressat et tiraria en cara el que em deus, avar de records
I jo recordaria el que us dec, que tampoc és poc
Amb tranquil·litat et nomenaria que m’agrada incondicionalment de tu i
Com un tranquil dia et sodomitzaria i no pararia
Si em sobrés temps ploraria només recordant les lletres del vostre nom
però el temps distorsiona l’existència, se’n va ràpid o es queda increpant
el dia que puga us acariciaré els cabells i recordaré les vostres essències
quan tinga un moment escaparé per somriure-us i ser respost
us ompliré les orelles de definicions i fets com mai m’heu sentit
la pròxima vesprada lliure atracaré un banc i faré molts morts poc innocents
em sabré tranquil per explotar l’ajuntament amb l’equip directiu
si l’estrès em deixa t’explicaré perquè tinc la llengua blava i estic ací ara
inclús perquè no t’he vist al passar per la foguera i t’ho he dit
quan puga et lleparé el nas i les natges i et sentiràs important
si  puc et rebentaré el cap que no gastes contra la vorera mentre escup
el dia que el rellotge d’este positiu egoisme em trenque seré tot vostre
si no me’n vaig lluny, sol i sense previ avís de viatge
el dia que puga dir tot el que sent sense filtres ni condicions serà el nostre dia
i rebentaré com un Sol que ha arribat al seu clímax!
repartint els nous àtoms pels sistemes dels voltants que els vulguen atrapar
tot açò, el dia que tinga més temps i menys estrés...

CASIO-FARMACO-PEA

Metra-lleta cara-bassa
Estati’queta Zubizarreta
Climbing out the Frigo-Pie
Stalinslao de poca Montana
davalla la crisma derretida del políglota
trau la iegua, detective cristal·lina Morgan
gravar-dina patrona dels lumpen-desamparats
i després ho reprografia cani-balisme batej-ha’t.


 MOLT DE MOLDES DE DOLMEN

Barbacoa the grills cri cri
Claude Lévi-Strauss approves this
bufeta de l’orina dels mosquits
me pica l’apòstata de Parasite Eve
Creix i creix el dolmen de greix
mentre es m’estorba el peix en la boca del
metge, em fa mal ah si?
Castell de nàpies, es desfa el pastís
ves aspai que salmonel·la de muller a marit


LA SEGONA GERRA MUNDIAL

T’han dolmenat a rimar a gal·letes
forma l’espiral perque et sobren extre-mutats
a través d’esKumann (un ou calent en cada cuixa)
arribes al quid de la Playstatió
formant un twitter de 5 en l’escala de Margarett Tatcher
I una vegada sol, una vegada al mig
t’ofegues i crides (tortura saurí):
parets com de vidre, ja no queda vi
que no queda què? que no queda vii
que no queda què? que no queda viii
que no queda què? que no queda… ix!
de tan d’esperar l’atmòsfera s’ha calfat
degut a l’efecte tavernacle
Totes les gerres comencen en Freda (misils apuntant al teu cap)
i acaben en Jungla de Cristall.


Anotaciones


"Qalansiyáh Ulong Ngeruktabel 
Ngalkol Urubusan iz-Zebbug" 

L-Gharb Siquirah 



Tal-Ibrag Comino i Cominoto 
Kercem Ta'Qali Kirkop 
Flad-Dingli Xaghra Namai Bay 

Babeldoab Airai Water Paradise 
Galakasan Il-Mistra Masalforn 
Ghan Tuffeha Gñajn Tuffieña Jo'oh 

Zongor San Gwann Melekeok 
Galap Meyungs L-Imsida 
Il- Manikata Koror Dabadoru 
Arakabesang Qadub Almongi 

Ghajnsielem Ix-Xlendi Qashio 
il-Bajja tax-Xamá Goikul 
Pembroque Karaeru Cirkewa 
Angaur Sannat Konlei