Nord

Fa 431 anys, un fotó per fi abandona α Ursae Minoris després de 20000 anys rebotant per un pinball subatòmic replet d'interaccions aparentment aleatòries. En realitat, el pobre fotó ha tingut que recórrer seca i meca i vall d'Andorra per a complir amb tota la burocràcia que requereix per a poder sortir de l'estrela. Per fi ha eixit d'eixe caos babilònic enrere i es perd solitari per l'espai interestel·lar.

Volant a 1.079.252.848,8 km/h, en el que per a ell ha sigut un obrir i tancar d'ulls, impacta directament sobre una pedra que gira al voltant d'un altra estrela. En el punt exacte i al mateix moment just que un xorret d'aigua liquida ( amb un poc d'urea i tetrahidrocanabiol entre altres soluts).

Al fotó li dona temps de veure una espècie de llac de magma amb milers d'emissors de llum fixes, escapats de manera aparentment aleatòria. En cap moment es para a pensar que cada llumeneta esta on esta per que algú l'ha posat al seu lloc amb premeditació.

El fotó intenta esbrinar quina espècie de fenomen natural pot haver causat eixe espectacle.

Rebota en la lluent superfície de la pedra banyada en pixum, i torna a enlairar-se uns pocs metres fins impactar finalment contra el abdomen d'una rantella, que és immediatament devorada per un rat-penat.