La
xica de la camisa blava
La
xica dels grans ulls blaus
La
xica de la polsera blava
La
xica de la falda psicodèlica
La
xica del pèl rull i llarg
La
xica dels llavis que no et cal obrir
Per
sentir-los parlar
La
xica del somriure etern
La
xica de les ixes hospitalàries natges
La
xica d'eixe ventre com de nadó
La
xica de les cames llargues i morenes
Que
acaben a uns peus
Amb
un quelcom sensual
Et
toques els rinxols frenètica
Rutllant
el rull
Però
les mirades furtives
Te
les cace prompte i sé el perquè
Sí,
tu.
Ja
saps que aquest poema passaria
Entre
nosaltres tard o prompte
Mentre
em demanaves el foc
Per
encendre't el cigarret
Jo
pensava que el tenia a la pell
Fixes
mirades entrecreuades
A
un instant peculiarment llarg
Els
teus extàtics ulls blaus
Els
imaginava mig metre més avall
Mirant-me
amb la mateixa intensitat
Tenint
la meua ànima i voluntat
Entre
els llavis i la nítida saliva
Els
dits estan fets pels teus mugrons
Durs
i valents tant com roents
Són
un delit xuplar i mossegar
Com
qui menja cireres
I
llepa la llavor humida
Al
repretar els teus pits
Olore
les valls que he xafat
I
enfonse la cara i el nas
No
puc parar de pensar
Quan
estiguen dansant amb l'aire
Quatre
potes cap per avall
Ensumaré
tot centímetre de pell quadrada
Passejaré
la llengua pel teu ventre
Del
coll avall i més avall
El
teu lleugerament corb ventre
Ferm
com les eres de cereals
Pastant
com pa eucarístic
La
carn del teu cul
Que
menjaria a dentelades
I
l'olor de la blava mar
Que
em crida a tastar
Les
aigües primigènies
De
la vida i el goig
Com
qui toca el més complexe
Dels
instruments musicals
Sense
partitura, improvisant
Una
magna simfonia ad libitum
Per
arribar a un apoteosi pirotècnic-festiu
Aclamat
i de gran èxit entre el pubis
Sí,
tinc foc per a tu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada