Cant a la que l'entenga

Alçar-se de nou a un lloc que no coneixes
a una casa d'acollida temporal, amable i totalment aliena
amb una careta al teu costat, com acabada d'estrenar
i un tebi cosset davall les flassades estovades i rebolicades
com d'estrena, però de dia de nadal, amb uns bons padrins.
Ajeguda de costat, com deixada caure gràcilment
estirada amb la naturalitat de les seues corbes
que es pleguen i estiren més enllà d'una malla espacio-temporal
i el tacte furtat a les flors del meu jardí a la seua pell
la poca llum de l'aurora et fa encara més aclaparadora
et reconec per un instant, Dànae, entre els llençols i els tons daurats
Assedegat de nou d'un vi que no recorde des d'anit.
Recorde, un poc, la conversa sobre el pimentó torrat...
i la incommensurable col·lecció de vídeos porno del Vicent
a Salomé ballant la dansa dels set vels a una abadia del Canigó
i alguna referència curta a algun director italià mort fa temps
dels antics estudis sobre la depravació sexual dels pingüins adelaida
el corrupte món dels certàmens musicals i dels cacics dels pentagrames
de com es couen les taronges la nit de la foguera al coll del porquet de sant Antoni
de com el món ens ha unit i ens ha separat...i res!, ací estem i ací casualment ens hem trobat!
No cal que et desperte, crec, o millor, intuïsc
de fet dubte de fer-te un bes
senzill, tendre, amb un regust ja d'enyorança
l'enyorança pel que em compartit atrotinadament
com píndoles concentrades nostres
subministrades en repetides i intenses dosis,
em quede amb això
i alguna cosa supose que et dixaré.
No sé si ens tornarem a vore
això no ho decidisc jo,
ni sé qui ho fa i m'agradaria saber-ho...
Un bes no costa res, al blanc front perfumat
quan tanque la porta espere no desvetlar-la.
Al carrer el sol del matí em llepa la pell
em reconforta i alhora els sorolls m'alteren sobremanera
i pense que ja hi ha massa drames al món
i més a la tele que no als teatres que tanquen
i que ja no estem per això i per allò
i que sí, som com un riu que fluix
(cap on no sé, el que importa és el cabdal)
i ara fluïsc avinguda avall buscant un bus
i es veu a distància que somric, marca de la casa
per res en concret i per tot en general.
Sóc l'embranzida d'un riu torrencial,
el mediterrani a la tardor.
Coneix-te a tu mateix, píndola de bades, ...de res!