Oh! Ment asincopada, Arepo també balla!
Amb destresa el teu carro condueixes
No llaures més camps, sembrador d’estels
Trau les mans del fang i alça-les, estirades amunt
Sols amb tu ixen a ballar, tant si volen com si no
Duus eixe ritme, de la sang al cel
Al teu ternari vals dansen verges, ósses i deesses
I si els caus en gràcia un poquet, faràs l’amor a la bòveda celest
Em pots trobar de dalt a baix, com de baix a dalt
Tant a dreta com a esquerre
Però no trobaràs cap que no siga jo
No contaràs cinc sense mostrar-me al teu davant
Un ball panteixant, palindròmic, sincopat
Els brous de lletres em són insípids
Un reflex selènic i se’n va la fam
Els peus sobre les flames ballen, com mugrons de brases
Mentre em regalima onomàsticament el sagí
Doncs sóc segell antic i per mi pagues un preu no escrit
No seguisques tampoc el meu camí doncs ara creme com estel caigut
