Fata Morgana


Alts monuments llunyans dansen a l'alba,
esteles de glòries, victòries i anhels
suren totes imprecises sobre una mar ideada.
Quimeres a la llunyania d'un temps promès
farcit de somnis diàfans que no palparàs mai.
La llum d'un sol d'esperança fluctua
entre les diferents densitats de la realitat
omplint les retines d'allargassats miratges
que ens sedueixen indeterminats a l'horitzó,
sirenes assegudes a les roques de la desesperació.
Les fermes torres de projectes, plans i designis
bastides sobre els núvols del matí
les veus allà, a la fi del teu venerat destí,
inconstants, inverses, mutants.
S'eleven sobre l'enteniment amb el fum
de l'experiència consumida i mesurada.
Perceps com de tan remotes les sents als dits
amb el tacte distant de la determinació primordial.
El viatge cap als miratges et reclama cap enlloc
però tu deus fer el trajecte fonamental,
l'extens recorregut amb tan sols una fita:
els cims nevats i dansants a l'horitzó de l'alba.
Fes el camí que no tens assenyalat
vers les atractives il·lusions òptiques distants
que naixen i moren als matins freds estivals,
entre les boires d'una platja poc transitada,
doncs és la teua senda entre les ones
i no hi ha millor destí que aquell on mai arribaràs.



Cap comentari: