Beuratge

Beu de la copa de la frustració
I embriagat de la ràbia que et menja
Un ultimàtum es necessari
Per passar avant les portes entreobertes
Que ni es tanquen ni s’obrin
Deixant entreveure que hi ha al darrere
Sense oferir cap contacte més inesperat
Beu de la copa amarga i emborratxat fins bossar
Lliurant regals als que et volen i no rebent resposta
Els glops curts o llargs fan el mateix gust
No et sentes mal pel beuratge
Tot el que entra ha d’eixir per l’altre costat
Ja tard o prompte, de matinada a algun cantó
La flor blanca del gesmil es marró quan s’asseca
Blanca i tendra o seca i fràgil
Abonant els camps d’on naixeran les noves flors
No et dones per vençut
Per la força d’un huracà
Ja que la mort també és victoria sobre els indecisos enemics
Dius adéu i després et creues de nou amb la gent pel carrer
I l’adéu era un fins després d’amagat i ni ho sabies
Sospites que a un futur hi ha una copa
Però mai sabràs el seu regust sense tastar-la
I per tastar-la cal prendre-la amb força entre les mans

Cap comentari: