de dies passius s'ha plenat el nostre estómac esperant que caigués del cèl la llum que ens deixaria cecs.
la no veracitat de la síntesi de les manetes de rellotge és la condemna,
és el ritual del sí i del no, de la solemnitat i la perseverància.
pot ser siguen núvols passagers o pot ser es queden per sempre,
que estiguen per fer dues nits i marxar o que invadixquen les nostres desertes ments.
tal volta les finestres no tornen a tancar-se mai mentre el vent ens gela els peus
com també la sufocant calor podria fer-nos uns colpets a l'esquena.
sonen notes de rèquiem als compàs de ritmes nupcials i Napoleó conquista Andorra.
l'stravaganzza dispara subtileses (boletes de paper mullades amb saliva) amb un boli bic i les bales alcancen el seu subjectiu. diana!! crida contenta.
la infàmia (que no és no tindre fam) fa rodar la bicicleta carrer avall i solta l'esquena dels empresaris entrecoters que duen corbates tacades de roquefort.
el fum asfixiant de la incivilitat fa arets concèntrics que es difuminem en poc de temps.
els polits criden palaaaau! mentre 16 porcs famolencs devoren un cadàver de 100kg en 8 minuts, i ningú diu res.
ventiladors borratxos escampen paraules que no saben del seu significat.
fills de puta! haveu matat Kenny!!
Van a por nosotros!!
donem gràcies a Déu per calfar l'aigua de les piscines en estiu.
sona la flauta de la incompetència i finalitza l'audició...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada