vulgofòbia

Universitat d'Enlloc, 32 de Mai de l'any que ve.
Fragment de la conferencia del Dr. H.C. Nobody Hearshim:

"Com va dir Alan Moore, "abans, els joves que volien viure aventures, es feien a la mar; ara monten un grup musical buscant fer-se famosos". La cosa ha evolucionat, les noves tecnologies han permès que ara eixa cerca de la fama puga ser mes senzilla, exposant-se al mostrador mundial d'internet.
Abans, pera fer-se a la mar, calia tenir suficient fortalesa i valor pera fugir de casa. Al segle passat, calia tenir talent per a esdevenir famós. Ara, qualsevol xiquet de catorze anys pot, al menys, intentar-ho.
Es llavors quan ens trobem que el percentatge de la població que vol destacar sobre la resta es alarmantment gran. Al no tenir que assumir cap risc al exposar-se en blogger o en myspace o en youtube, tot aquell que vullga, pot.
El que empentava abans als mariners joves i als artistes era, entre altres, allò que empenta ara a la majoria del jovent: la vulgofòbia, la por a la mediocritat.

En la societat actual, on prima l'individualisme, el model a seguir es una persona triomfadora, guapa, rica i famosa. La por a ser mediocre, a no destacar, a fracassar; s'ha estès mes forta que mai en la societat actual. Es un fenomen ben estudiat per sociòlegs que en la societat protestant anglosaxona, el fracàs personal era la prova de no ser escollit per Deu, provocant sentiments de verdadera angoixa en la persona mediocre. Actualment els motius son els mateixos, l'individu vol triomfar i no pot, esdevé mediocre i cau en depressió. En eixa depressió, recreant-se en la seua angoixa, busca i rebusca una manera d'autorrealitzar-se. Es per això que, hui en dia, tanta gent exposa en internet versos que han trobat en xicotets fragments d'idea repartits per el seu cervell. Alimenten així l'esperança de que algú els llegirà i els admirarà, triomfant finalment, deixant per fi de ser mediocres anònims."