És meu, tot meu, tot el meu contingut
Que no necessita de pàgines en blanc
Ni de pàgines de píxels per surar a les xarxes socialment inexistents,
alterades ments de connexions fredament metàliques
A la vanitat feta cables de terrible coltán
Esquemàticament verticalitzades de la @ al . i fi
Llibres lliures naveguen amb paruales que comencen en 1 i acaben en 0
I no saps on et porta l’espiral de dos dígits,
A uns poemes que ballen entre espurnes i bytes
A unes cançons que es regalen vanidosamente a la xarxa
Sons elèctrics d’instruments elèctrics que resonen als camps elèctrics neuronals
La justa mida de la qualitat és el Kb/segon
No vibració a una capsa ressonant
La veu es distorsiona per efectes en pestanyes
No són vent recobert de fusta i cartílags.
És veloç, global, gratuït… i pretenciós
Tu ets artista amic perquè exposes o sents?
I el que sents és quimioelèctric, d’acord,
Però al circuit tancat de la teua ment
La teua ment compartida per cables de besos, cabells, crits, dents
Les esfereïdores i sensuals vides, multituts diferents, primfilats pel mateix embut,
Guardes les teues arracades, pintes i malsons a una capsa, idèntica a la del veí.
La teua vida al mateix sac que la resta
La teua bogeria, la teua aventura, els teus desacords i contradiccions originals
Tota experiència única retransmitida per una única finestra.
El teu treball és realmente gran, el mitjà ho és massa.
Enhorabona, ja ets l’home del S.XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada