Quin era el meu punt?

Avui no era un bon dia per pujar a l'ermita a seguir l'estrella fugaç que ens porta al naixement del niño Rus. Quin era el meu punt? Avui no era el dia apropiat per pujar a l'ermita a acabar-una ampolla de Montevideo. Quin era el meu punt? Perquè quan estàvem acabant-nos l'ampolla l'ermita va exhalar un bram gutural des de les seues entranyes i va retrunyir per tota la vall pels quatre costats de la vall i les portes es van obrir com si fóren les putes portes de l'infern i van començar a eixir monstres de tots els colors i tamanys, amb l'església en un contrapicat blau obscur embolicada en tètrics núvols i nosaltres cotxes ajudeu-me, fugint de Chtulhu direcció la Quinta Managüa.

Avui no era un bon dia per pujar a l'ermita a seguir l'estrella fugaç que ens porta al naixement del niño Rus. Quin era el meu punt? Perquè vam començar a parlar d'extraterrestres i d'estrelles, de les piràmides que apunten al cel. Què justet que dues civilitzacions punteres separades per un mar de dubtes es posen a construir piràmides. Però i si la construcció de les piràmides intentés simular el que efectivament ja és Santana, el que no necessita Santana per efectivament ser-ho, i si Santana apunta directament a aquesta maleïda estrella nana a la intermitent emissió de llarg abast de la qual donem sentit amb la nostra percepció distorsionada? Més prompte ho hagueres dit: la rosa dels vents es descargola com si fos una vàlvula que activa el mecanisme que comença a desenganxar la nau Santana XII, amb el soroll teutònic d’un engranatge de pedra vam començar a elevar-nos sobre una cascada de fum fúcsia, i casa nostra es fa xicoteta, i els terrenys quadriculats es fan xicotets, i Rus es fa xicotet.

 Avui no era un bon dia per pujar a l'ermita a seguir l'estrella fugaç que ens porta al naixement del niño Rus. Quin era el meu punt? Perquè vam començar a parlar del culte a la fertilitat, i de com Déu va separar salomònicament el pit de la contornà, creant així Santa Anna i el Puig respectivament. i de sobte comença a caure una rosada lletosa i ens preguntem si acàs serà pel bukkake còsmic d'estrelles, però la intensitat de la llet va augmentant en quantitat i densitat i a l’alçar la mirada contemplem bocabadats com la punta del campanar emana un guèiser de llet materna, ancestral, primigènia, borbolls de lactància subterrània per fi ixen a l’obscuritat i cauen sobre el nostre rostre estupefacte, nodrint les nostres profecies, amamantant els nostres somnis mentre la lluna plora formatge. La teta de la terreta ens fa créixer.

Santa Anna per l'Est

Cap a llevant trobem un medi físic únicament exclusiu i fi com una banda d'arròs amb més remulla i abancalaments que sépia i cigales del ultraterreno. Si esta porció entre la bètica i ibèria fos com l'arròs al forn es tractaria doncs del sagí fluid i ondulant entre les costelles que es disparen al cel des de les profunditats tel·luriques recobertes per una grossa crosta de sediments del Joanmoleonensis inferior, una cosa així com un pastís ben remenejat de cadàvers exquisits de diferents èpoques i dogmes existencials. En quant a la història del lloc des d'un punt de vista llevantinista, que enguany també es queda a primera divisió, remarcar que ha sigut la vessant predilecte entre les llargues sagues d'eremites i anacoretes del turó per pixar a gust mentre es veia nàixer de nou el sol de sa puta mare, coneguda entre els socarrats com a serra d'Alzira o la Murta. Tot açò des de que les dones de la família Borja avorrides es dedicaren a fundar monestirs i ermites per acollir tots els bastards que sa santedats anaven deixant pel camí a la glòria agroterrenal, com ho indica una rosa dels vents que té més de vent que de rosa. Tornant a la història en si mateix recalcar que la pixera de tantes beneïdes persones al llarg de les centúries s'ha anat acumulant prèvia filtració a l'aljub sobre el que està l'ermita, assentada sobre roca i aigua tot temps, i es repartida per tubs subterrànis entre les poblacions veïnes on se li reconeixen beneficis místics i fisiològics anomenant-la acuradament i més coneguda entre els forasters com "aigua potable de l'aixeta". Esta aigua ha sigut tant apreciada que durant un temps es va omplir la mar amb ella, però la queixa dels pescadors va fer tirar la iniciativa enrere ja que estaven farts de menjar només llises i barbs i la destrucció del teixit empresarial dels empaquetadors de quilos de sal. Al 'entorn natural per la vessant est destaquen els fardatxos, alguns creuats amb iguanodonts, i caragols carnívors que es xuplen els cucs com si foren espaguetis del menjador escolar, remarcar algun que altre madrileny estiuejant de Cullera en estat semisalvatge, fàcil de reconéixer pel seu seu característic accent centreeuropeu d'Alcorcón. I recordeu, si mireu cap a llevant des de Santa Anna no voreu ni Navarrés ni la cúpula de la mort d'Estubeny. Visca la Llosa i sus palmeras.