Breu diccionari democràtic, vol. I


demo Pantalla de prova. Per exemple: "Ie tio, m'han dixat una demo de la democràcia, però no puc passar-me la transició, aixina que crec que no em compraré l'original..."

democlàstia  Res per al poble, però sense el poble (o algo aixina)


democrazy "Johnny, la gente està muy loca"


demolició (gr. demos, "poble" + ll. lĭcĭtum) f  Enderrocament popular i lícit d’efígies dictatorials (hagen sigut demoplastificades o no)


demoplàstia f Acció d’aplicar bottox (mitjançant el dret de bott) a efígies dictatorials


demorràgia Quan el sistema fa sangs per tots els costats


demoscòpia (gr. demos, "poble" + angl. copy "còpia"). Procés de mímesi mitjançant el qual un poble acaba assimilant les costums i modus vivendi (i operandi) d’un altre poble sense parar-se a observar-lo massa detingudament. Per exemple: “El País Valencià és una demoscòpia dels Estats Units d’Amèrica”


demostracció (gr. demos "poble" + ll. tractiōne "tracció" ) Acció o empresa efectuada per un o diversos moviments alternatius de poder popular. Per exemple: “L’assalt violent al congrés de l'altre dia va ser una demostracció flagrant de poder popular”

rei guenyo



Em autoproclamar el rei del mesquí!
Rei de la dificultat i tarcipuesto!
Rei del mediocre i retorçat!
Rei de l'error i de tot el atrofiat,
del contradictori i complicat!
Em poso de peu sobre el tron ​​de fil de coure
disposat a rebre les vostres lloances!
Disposat a donar-me un bany de masses,
que em porteu a coll fins al nostre final,
el de tots nosaltres!
Des la figa a la tomba,
reclamem la nostra mediocritat i fem-un crit!
Militemos per ella, dicotiledóneo poble de follets sobre la calç!
Jo us portaré fins a la perdició,
com Lemmings cap a l'abisme,
perquè jo he vist a déu i m'ha picat l'ullet!
Emocionémonos davant l'insubstancial!
Reclamem la etèria reconciliació entre l'absurd i res de res!
Omplim les nostres ments de paraules buides,
perquè els nostres ulls ja estan bastant bruts de merda!
Deixeu que els plebeus s'acostin al meu!
Jo els portaré fins les més altes quotes del ridícul i la decepció!
Jo els conduiré a la màxima expressió del tedi,
des de la prehistòria fins al final de l'ou,
del chocho fins a la tomba!
Sempre seré el vostre rei guenyo nu!

Llarga vida al rei! (Talleu el cap!)
Llarga vida al rei! (Talleu el cap!)


Torne a València



Sobtadament torne a València, torne a Jesús, torne a casa mossèn Fenollar!
Torne a la vida normal, un més a la ciutat, alleugerat
Amb dol i agraïment t’has acomiadat d’aquest dessaborit estiu tant llarg
Creixerem molt i fotrem més
Treballarem dur i riurem de segur
Passejarem pels cims i nadarem a les gorges
Però mai més serà igual doncs ha mort
I no tornarà a reviscolar de nou
L’empelt groc a la branca blava argentada
Granotes de fusta s’enfonsen a la sèquia infinita
Amb el seu gutural crec-crec
amb la seua fútil fe amb la flotabilitat
assut és acrònim de l’eros i el thanatos
mai m’han faltat els rius i les sèquies a la vida
el fluir de les aigües, típiques al·legories
per alguna cosa els paradigmes ho són
Et cante aquest chau sense melodia
I sense nombre, com voldria el mestre Mario
Ones venen ones van, mestre Vicent:
“quan creus que tens tot s'esmuny.”
Bese aquest vers a la pantalla amb lascívia
Una i altra volta fent-lo el meu nou amant
Junt a la vella màxima de Delfos
Passaré nits en vetlla amb l’escut del Tirant
Riu amunt, vida avall
Ha mort per sempre el meu amor vital
La força que sempre m’ha emprés
El seny que sempre m’ha estret
I la visió abnegada d’una realitat
Mel amb fel
Perdut a un món d’opcions banals
Renegat d’una existència banal
Allò que hem perdut a les platges de Dénia
No ho robaren ni els pirates barbarescos
Allò que m’han furtat mai ningú ho sabrà estimar igual
Serà més valorat o aprofitat, pot ser, però mai tan estimat, necessari
He perdut tot el cor, mig seny i moltes llàgrimes
Ja no tinc a qui cantar només que al buit
Ja no sé que vol dir estimar per primera volta
Jo que sempre vaig ser l’enamoradís
Cap i mans els tinc ple de coses i pensaments per ser feliç
Però he perdut una nineta com l’ungla
I sense eixa companyia subtil tot és igual, ple que no
Totes les travesses he perdut de fa un any
I encara que no sé el resultat final
Entre els queixals i la llengua surant
El regust de pèrdua se m’ha fet constant
Açò és el final de mitja vida
Jo seré el botxí, però tu l’has soterrat
Corcant no només l’amor sinó la il·lusió
Jo mate l’amor de mitja vida, tu l’esperança en l’altra mitja
 Amb un bes t’arrancaria tots els tendons i els dolors
No vull vore’t però et busque secretament a tots els llocs
Ens estimaren sempre, ens odiarem de quan en quan
Però mai més ens voldran tant