Performance

Hui es el dia de l'estrena de la nostra última funció. Anem a deixar al Jaenada i companyia a l'altura del betum.

Hem carregat en la furgoneta tot l'atrezzo i ens dirigim a l'estació del nord.  Aparquem al parking del costat i començem a muntar "l'escenari". Primer posem enmig del hall la butaca que arreglarem. No pareix que l'hagem tret de l'ecoparc. El cuir negre està perfecte i net, sols té un xicotet defecte en el seient, pero no es vorà quan estiga sentat damunt. La sombrilla roja, oberta al costat, malgrat ser totalment inútil a cobert, dona un efecte de luxe al conjunt molt mes bestia del que ens pensàvem. Preparem el radiocasset als peus de la butaca. Pintat de negre no es veuen els botons. Pero en saber quin és el play, ja sobra. Em pose el trage negre de ratlla diplomàtica. Mentres, els meus companys prenen posicións per a fer la seua espectacular entrada.

Tot a punt, em toca passar davant, asoles.  Em pose el barret i baixe de la furgona.  Tot ha de resultar perfecte si volem causar l'impacte que volem.

Camine lentament cap a la butaca. Els segurates ja s'estan acostant. Tranquil·lament m'assente en el meu lloc privilegiat i m'encenc el puro. Observe durant uns segons l'estació. Soc conscient de que mai tornaré a vore-la tal com la contemple hui. La gent em mira. Salude unes xiques guapes tocant-me la punta del barret amb un somriure desvergonyit.

Aprete el play, la senyal d'entrada. Els meus companys s'infiltren al hall de l'estació del Nord de Valéncia amb la resta de l'atrezzo.

Comença l'espectacle.


el pà i la ceba

em fan por els tricicles
el mostre de la nicotina
les senyals d'stop i direcció prohibida
triar l'opció incorrecta i perdre el control
que s'esborre l'horitzó
dir adéu a les mirades mentre fugen els somriures
somiar que tot és un somni i despertar-me baix del llit, sense coixí
no ser conscient de la meua absurda inconsciència
que te'n vages
que se n'aneu
quem toque el pà i la ceba

...

(no fi)

el fet de tindre remordiments per no haver fet res de profit i descobrir horroritzat que son menys molests que fer el que siga que tingues que fer

He d'estudiar per a, al menys, tres exàmens. He de fer quatre treballs pràctics per a entregar la setmana que ve. He de dinar. He d'escurar. He de dutxar-me i he d'anar a la facultat. He d'arreglar un poc l'habitació. He d'anar al banc a pagar el lloguer del pis. He d'acabar dos guions i he d'escriure tres histories breus del que se'm ocorregué l'altre dia. He d'afaitar-me. He de parlar en ella. He de guardar la salsa de soja en l'armari. He d'agranar el corredor. He de fumar menys. He de dormir menys. He de allargar açò com siga. He de comprovar l'ortografia. He de ser més respectuós amb la gent. He d'enviar-los a tots a fer la mà. He de fer la tira còmica dels espermatozoides. He d'esbrinar si hi ha alguna manera de reservar taula en el Dorsia per a sopar el dissabte. He de deixar d'inventar-me xorraes. He d'acabar de vore Dexter per a poder comentar-la sense por als spoilers. He d'alimentar la meua mascota del pet society. He de vore els mails i borrar el spam. He de parlar en esta per lo dels apunts. He de pixar. He de tallar-me el monyo. He de pillar per a no anar sempre de gorra.
He de parlar en este i aquell. He de fer açò i allò.
Estic sentat cara l'ordinador pensant en ferme un altra palla.